L’endemà de la visita papal, Philippe Barbarin, cardenal de Lió i primat de les Gàl·lies, va ser entrevistat en públic per Oriol Domingo, periodista de La Vanguardia. Amb aquest format, molt poc habitual en una alta jerarquia eclesiàstica, es va presentar el volum ¿Quin futur per al cristianisme? Un cardenal i un filòsof, cara a cara, de Philippe Barbarin i Luc Ferry (Fragmenta). L’acte va tenir lloc a l’església romànica de Sant Pau del Camp (Barcelona). Els organitzadors de l’acte han estat la Fundació Joan Maragall, la parròquia de Sant Pau del Camp i Fragmenta Editorial.

L’església romànica de Sant Pau del Camp (carrer Sant Pau, 101), en ple Raval barceloní, va acollir una singular presentació del volum dialogat ¿Quin futur per al cristianisme? Un cardenal i un filòsof, cara a cara, de Philippe Barbarin i Luc Ferry (Fragmenta). La presentació va consistir en una entrevista pública a un dels coautors del volum, el cardenal Philippe Barbarin, primat de les Gàl·lies, a càrrec d’Oriol Domingo, cap de religió de La Vanguardia.

El diàleg entre un filòsof no creient i un teòleg creient constitueix tot un gènere en el camp del llibre d’assaig. Té antecedents ben antics: en la nostra tradició literària, El llibre del gentil e dels tres savis de Ramon Llull és el gran precedent d’aquesta mena d’obres, tot i que en aquell cas els teòlegs eren tres —corresponents a les tres religions monoteistes— i les seves intervencions tenien una finalitat proselitista. En temps més recents, el gènere ha estat objecte d’obres d’un èxit espectacular, com ara l’edició del diàleg entre el semiòleg Umberto Eco i el cardenal Carlo M. Martini, amb el títol En què creuen els que no creuen.

En el cas de ¿Quin futur per al cristianisme?, es tracta d’un diàleg lúcid i intel·ligent entre l’espiritualitat religiosa representada pel cardenal Philippe Barbarin i l’espiritualitat laica representada per Luc Ferry. Tots dos tenen un gran prestigi i solvència en el món de la cultura i de la intel·lectualitat francesa, i tots dos, a més, són homes d’acció, amb responsabilitats públiques: l’un en el camp pastoral, i l’altre en el polític.

Els protagonistes d’aquest debat reflexionen en veu alta sobre les grans preguntes que preocupen a la societat actual: els valors, el creixent interès per una espiritualitat no institucionalitzada, els canvis sociològics esdevinguts del Maig del 68 ençà, l’esfondrament del model tradicional de família, l’augment de les preocupacions de tipus ètic, la fi de la cristiandat entesa en sentit quantitatiu… Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, comenta: «El fet de disposar de dues perspectives —una d’agnòstica i una altra de religiosa— permet afrontar aquests temes d’una manera dialèctica, cosa que facilita enormement la lectura: no som davant d’un àrid tractat de teologia o d’ateologia (prenc el terme de Michel Onfray), sinó d’un dinàmic intercanvi de parers de dues veus informades i representatives. L’editor francès del llibre me’l va presentar en la Fira de Frankfurt l’any 2009, i de seguida vaig veure que era una obra que podia tenir un gran interès per al lector català.»