La psicoanàlisi, la teoria de la literatura, l’anàlisi del discurs, la filosofia de la religió…, són algunes de les disciplines amb les quals Dominique de Courcelles estudia els goigs a La paraula de l’àngel. Una aproximació plural als goigs. L’autora reivindica aquests cants catalans com un material clau en l’estudi del llenguatge religiós de la humanitat. El llibre es presentà el dimarts 16 de desembre a l’Institut d’Estudis Catalans, amb la presència de l’autora.

Als anys vuitanta, Dominique de Courcelles, aleshores una jove investigadora de la Casa de Velázquez, va interessar-se a fons pels goigs catalans. Ignasi Moreta, curador del llibre i editor de Fragmenta, destaca: «Si la seva aportació és rellevant és perquè, com bona antropòloga, sap combinar molt bé el treball de camp amb la feina de gabinet. D’una banda, ha trepitjat el país i s’ha documentat a fons: ha vist cantar goigs davant els altars dels sants, ha consultat centenars de manuscrits i fulls impresos, ha treballat en dotzenes d’arxius (parroquials, diocesans, municipals…). D’altra banda, ha aplicat a aquest material etnològic les noves hermenèutiques de la cultura, com ara l’antropologia de la religió, la teoria de la literatura, l’anàlisi del discurs i, fins i tot, la psicoanàlisi, en un àmbit tradicionalment reservat a capellans i historiadors locals.»

Dominique de Courcelles és directora de recerca del Centre National de la Recherche Scientifique, directora de programa del Collège International de Philosophie (París) i membre corresponent a París de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha publicat diversos llibres sobre literatura catalana medieval i moderna, i sobre literatura religiosa i història de les idees en el món hispànic. Ha traduït Ramon Llull i Ausiàs March al francès. Àmpliament reconeguda avui pels seus treballs sobre la mística, en especial sobre la mística hispànica, també ha fet incursions en la narrativa (Viaje de hierba y de lluvia, Alpha Decay).

La seva recerca sobre els goigs va ser publicada a inicis dels anys noranta en francès, per Publications de la Sorbonne i l’École des Chartes, de París, i per Peter Lang, de Nova York. Sorprenentment, aquestes obres, conegudes en l’àmbit acadèmic internacional i presents en les principals biblioteques universitàries de tot el món, no es trobaven en català. És per això que Fragmenta va voler fer conèixer aquesta obra a Catalunya. La paraula de l’àngel. Una aproximació plural als goigs, recull els capítols procedents de les tres obres en què es va publicar la recerca originàriament; se n’han descartat els capítols més deutors dels hàbits acadèmics en què va néixer la recerca (presentada inicialment com a tesi doctoral). El resultat és un volum de 432 pàgines, que inclou la reproducció de 44 imatges de goigs dels segles XVI al XVIII; és el primer llibre de Fragmenta relligat en tapa dura (cartoné).

Una de les tesis defensades per l’autora a La paraula de l’àngel és que en els goigs la mort constitueix el no-dit central, el secret que posa en marxa el moviment de la pregària amb l’objectiu de conquerir el cel. En els goigs es rememora la vida i martiri del sant, a fi d’implorar-ne el paper intercessor per a l’hora de la mort dels qui preguen. És la negació de la pròpia mort —aterradora i banal— el que duu a narrar la mort del sant —espectacular i meravellosa—, amb l’objectiu que el present gloriós dels sants sigui el futur dels homes. D’aquesta manera, la pregària dels goigs, que té lloc davant les relíquies i imatges dels sants a les esglésies —l’autora les anomena cossos de poder—, associa la història dels sants i la història dels homes.

La traducció de l’obra ha anat a càrrec d’Helena Cots, llicenciada en geografia i història per la UB. L’edició es publica a cura d’Ignasi Moreta, que a més d’editor de Fragmenta és professor de filologia catalana a la Facutat d’Humanitats de la UPF i autor de diversos estudis sobre els goigs. August Bover i Josefina Roma, professors de la Universitat de Barcelona, juntament amb el curador i l’autora, han presentat l’obra a l’Institut d’Estudis Catalans el 16 de desembre. L’acte l’ha convocat, a més de Fragmenta Editorial, la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC) i l’associació Amics dels Àngels, rellançada recentment.

Els goigs són cants religiosos de lloança i petició adreçats a Déu per mitjà normalment d’alguna mediació mariana, angèlica o santoral, d’acord amb unes característiques literàries i musicals que els singularitzen entre els diversos gèneres de poesia religiosa popular conreats als territoris de parla catalana. Van néixer a Catalunya al final de l’Edat Mitjana, i encara avui es canten en moltes esglésies, especialment en les festivitats del patró o patrona del lloc.