L’artista plàstic Oriol Texidor, un dels entrevistats al llibre Espirituals sense religió, de Laia de Ahumada, va conduir una visita guiada a la Fundació Antoni Tàpies el dissabte dia 12 de març.

[Fotos a Facebook]

Oriol Texidor a Espirituals sense religió

«Quan vaig començar els estudis d’arquitectura no em sentia especialment interessat per les arts plàstiques ni havia tocat mai cap pinzell; tampoc no coneixia l’obra de Tàpies, ni sabia gaire cosa d’ell. Un dia, per casualitat, vaig entrar a la Fundació Tàpies, i davant d’un quadre que es diu Llibre mur, vaig sentir ¡una felicitat, una plenitud!… Una cosa molt estranya. Sentia que molecularment jo formava part d’aquell quadre i que allà no hi havia diferència entre el suport, o el material que estava utilitzant, i la meva carn. El meu cos també va començar a tremolar. No era una tremolor angoixant o malaltissa. Era una satisfacció, una joia molt gran, la que sentia. No sabia què m’estava passant. Me’n vaig anar de la Fundació i aquella nit vaig tenir febre. Vaig pensar que senzillament seria una grip, i que, covant-la, el meu cos havia reaccionat d’aquella manera. Vaig haver de fer tres dies de llit, però vaig associar la malaltia amb la contemplació d’aquella obra. No li vaig saber donar la importància que ara sé que té. Al cap d’unes setmanes, vaig tornar a la Fundació i vaig tenir la mateixa experiència, davant del mateix quadre —i davant de tres o quatre quadres més, que no recordo quins eren. Vaig tornar a sentir aquella plenitud. El meu cos va tornar a reaccionar i aleshores em vaig adonar que allà passava alguna cosa. En aquell moment vaig rebre un senyal claríssim: malgrat que jo no era artista, ni m’estava preparant per dedicar-m’hi, aquell era el camí que havia de fer. Va ser una certesa».

(Oriol Texidor responent a Laia de Ahumada, a Espirituals sense religió, Fragmenta, 2015, pàgines 20-21)

Fotos: Ignasi de Juan