Lluís Quintana Trias Art i blasfèmia
El cas Veronese
El 18 de juliol de 1573 Veronese va comparèixer davant la Inquisició acusat d'heretgia per una pintura del sant sopar. L'acusació, que assenyalava la introducció d'elements profans en un quadre religiós, posava sobre la taula el debat sobre la interpretació de les escenes bíbliques. Obligat per les circumstàncies, però empès per l'astúcia, Veronese va trobar una sortida amb un procediment inusual a l'època: titular el quadre Sopar a casa de Leví, remetent-se a un passatge menor de l'Evangeli, de manera que la blasfèmia es diluïa. Així, per la màgia del text escrit, el quadre canviava totalment de sentit sense retocar res del que s'hi representava.
En el segle XIX, aquesta col·lisió de Veronese amb la Inquisició va esdevenir un model de l'enfrontament entre l'artista i el poder eclesiàstic, fet que permetia abordar el diàleg entre el sagrat i el profà. Ara sabem que la solució que Veronese va trobar per satisfer els inquisidors va significar una innovació a l'hora de resoldre els conflictes dogmàtics amb l'Església, a més d'un canvi substancial en l'àmbit de la interpretació artística.
Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Autor
Lluís Quintana Trias (Barcelona, 1953) és professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat estudis centrats en autors de la literatura catalana contemporània com Foix, Pla, Calders i, especialment, Maragall, sobre el qual va publicar la monografia La veu misteriosa. La teoria literària de Joan Maragall (1996). El seu llibre sobre l'esnobisme, La paradoxa del majordom (2000), li valgué el premi Josep Vallverdú 1999. Ha estudiat la presència i la presentació de la memòria individual i col·lectiva a Més enllà de tot càstig. Reflexions sobre la transició democràtica (2004) i en el seu darrer llibre, Caminar per la vida vella. La memòria involuntària en la literatura i l'art (2017), l'edició en castellà del qual es publicarà pròximanent a Fragmenta. Ha editat, juntament amb Antoni Marí, Catalans de 1918, de Foix (2018). Actualment dirigeix l'edició crítica de l'obra completa de Joan Maragall.
A Fragmenta ha publicat Art i blasfèmia (2019).
Ressons:
-
08/01/2020 · El PeriódicoAixí es va salvar el Veronès i va contribuir que es titulessin les pintures
-
05/01/2020 · Radio4GEl caso Veronese o el conflicto entre arte e inquisición en el s.XVI
-
27/12/2019 · InfoEnPuntoReseña de 'Arte y blasfemia'
-
22/12/2019 · DivaganciasReseña de 'Arte y blasfemia'
-
12/12/2019 · Hoy es arteReseña de 'Arte y blasfemia'
-
30/11/2019 · Religión DigitalLluís Quintana Trias: 'Arte y blasfemia' y el caso Veronese
-
31/05/2019 · Foc Nou¿No hi ha mal que per bé no vingui? per Andreu Trilla
-
14/05/2019 · NúvolRessenya del llibre 'Art i blasfèmia'
-
01/04/2019 · L'AvençRessenya d''Art i blasfèmia'
-
01/04/2019 · El PregóRessenya del llibre 'Art i blasfèmia'
-
17/03/2019 · Catalunya RàdioLluís Quintana: "Veronese pinta en una època on l'Església estava molt atemorida"
-
27/02/2019 · Ràdio 4 - RNELluís Quintana: "Els guardians del sagrat volen controlar sempre la representació dels tex...
-
17/02/2019 · COPE CatalunyaLluís Quintana: "Veronese va canviar el tema del quadre per fugir de la Inquisició"
-
10/02/2019 · Catalunya CristianaRessenya del llibre 'Art i blasfèmia'
-
01/02/2019 · COPE CatalunyaLluís Quintana: "Veronese va diluir la càrrega herètica només posant un títol al quadre"
-
29/01/2019 · Bonart‘Art i blasfèmia, una obra de Lluís Quintana que explica el cas Veronese
-
23/01/2019 · La Vanguardia digitalLluís Quintana publica una obra sobre el choque entre arte y poder
