-
Raimon Panikkar El Dharma de l'Índia
A cura de l’autor i de Milena Carrara Pavan. Coordinació de l’edició catalana: Xavier Serra Narciso. Traduccions d'Esteve Serra Arús i Elisenda Sevilla i Altés
¿Què entenem avui i aquí per hinduisme? Bona part de la teorització sobre l'hinduisme feta des d'Occident parteix del concepte de religió. Després de presentar els principals textos vèdics a L'experiència vèdica (2014), Panikkar rebutja en aquest volum l'aproximació a l'hinduisme des de la perspectiva de la religió occidental, per tal com el món de l'hinduisme abraça una experiència humana que va molt més enllà del sentiment religiós. L'autor, doncs, parteix del concepte de Dharma, que defineix com un ordenament extrínsec de la natura de les coses i alhora com la seva estructura òntica més fonamental. Així, ens ajuda a entendre l'hinduisme com una experiència humana completa i planteja una sèrie de reptes a què s'enfronta la contemporaneïtat davant d'una societat cada cop més deslligada de la tradició.
-
Diego Sola Història dels papes
La història política d'Europa i de gran part d'Occident ha estat condicionada, des de la seva arribada al poder, per l'Església de Roma. No es podria entendre la configuració dels actuals Estats europeus sense el paper dels diferents papes al llarg de la història en les guerres de religió, en el dret de successió dels monarques més importants d'Europa, en la puixança i caiguda dels imperis més poderosos o en la configuració de l'ideari teològic i cosmogònic que ha dominat Europa durant una bona colla de segles.
-
Manuel Villegas Diàlegs d'ultratomba
Psicoteràpia amb divuit personatges de la història
L'anorèxia, el procés de dol, l'assetjament psicològic, el maltractament, el sadisme, la dependència afectiva, la depressió, els trastorns d'ansietat, són problemes que omplen les consultes dels psicoterapeutes. En aquest assaig, Manuel Villegas ens ofereix la possibilitat d'entendre'ls a través de la vida d'una sèrie de personatges que formen part del nostre imaginari col·lectiu.
-
Jordi Pigem Pandèmia i postveritat
La vida, la consciència i la Quarta Revolució Industrial
Estem personalitzant els robots i, a la vegada, estem robotitzant les persones. Sembla una paradoxa. No ho és. Contrastant les clàssiques novel·les distòpiques d'Orwell i Huxley amb les propostes del Fòrum Econòmic Mundial i altres heralds del poder polític i econòmic, Pandèmia i postveritat analitza un gran nombre d'esdeveniments inesperats que ens toca comprendre.
-
Simone Weil La gravetat i la gràcia
Traducció del francès i presentació de Pau Matheu
«¿Com ens escapem d'això que, en nosaltres, s'assembla a la gravetat?» Únicament per la gràcia. La gravetat és la llei de la creació, el treball de la gràcia consisteix a «descrear-nos». Se'ns obre, amb la lectura d'aquesta obra, un itinerari de «llum per l'esperit i aliment per l'ànima» que s'inicia a través de la incisió en una batzegada religiosa que escapa dels límits dogmàtics i s'enfronta a una realitat dolorosa.
-
Rudolf Otto El sagrat
Sobre els trets racionals i irracionals de la idea del diví
Traduccció de l'alemany i presentació de Raül Garrigasait
¿Què vol dir que algú, en algun moment únic de la seva vida, se senti travessat per una força que sembla superior però que no se sap què és? Les teologies més refinades de la trinitat i la providència no ho expliquen. La raó no ho explica.
-
René Girard Veig Satanàs caure com el llamp
Introducció de Víctor Pérez i Flores. Traducció del francès de Mayka Lahoz
L'aspecte més interessant de l'obra de René Girard —aquell que desperta més fascinació en els uns i alhora suscita l'escepticisme més radical dels altres— és el fet que es tracta d'una teoria que en ple segle xxi, davant el relativisme hegemònic, pretén donar una explicació global i integrada de gairebé tots els fenòmens culturals, des del procés d'hominització i els orígens de la cultura fins a l'exposició raonada que ofereix sobre la fi dels temps.
-
Michel Onfray Les allaus de Sils Maria
Geologia de Friedrich Nietzsche
Traducció d'Adrià Pujol Cruells
Gran coneixedor del pensament de Nietzsche, Michel Onfray es proposa en aquest llibre buscar les condicions biogràfiques de la producció dels conceptes nietzscheans. Ressegueix a Sils Maria (Suïssa) les passes d’un autor que sempre va defensar que la filosofia es fa caminant. Contra «una munió de pensadors asseguts a taula, vinclats damunt dels llibres, amb el cap inclinat cap als mots que haurien de dir el món i que, tanmateix, l’han esborrat en benefici de les idees», Sils Maria serà per Nietzsche l’indret adequat per al seu projecte vitalista. No debades, és a Sils Maria on, com una epifania pagana, sorgeix en Nietzsche la idea de l’etern retorn.
-
Raimon Panikkar Ecosofia
La saviesa de la Terra
Edició i introducció de Jordi Pigem
La Terra no és una simple subministradora de matèries primeres per a la humanitat. És el nostre cos extern, el nostre espai vital, la nostra llar. Un dels reptes més grans del segle xxi és aprendre a integrar-nos dins la biosfera. Aquest és el propòsit de l'ecosofia. ¿N'hi ha prou amb estudiar la Terra com un objecte, amb les eines de l'ecologia i de les ciències naturals? Fa prop de mig segle, tres grans pensadors, procedents de mons filosòfics ben diferents, van arribar a la mateixa conclusió: ens cal ecologia, sí, però encara més ens cal ecosofia. Panikkar va ser el primer a arribar a aquesta idea i qui la va explorar més a fons.
-
Raimon Panikkar Una cristofania
A cura de l’autor i de Milena Carrara Pavan. Coordinació de l’edició catalana: Xavier Serra Narciso. Traducció de Montserrat Camps, Esteve Serra Arús i Josep Torras Rodergas
¿Què és el que fa cristià un cristià? L’Esperit de Crist que viu en l’home. I Raimon Panikkar continua: «A l’objecció que “llavors tothom és cristià”, tinc poca cosa per respondre, perquè la meva consciència cristiana no és res que em separi del meu proïsme; al contrari, és allò que estableix el vincle de comunió més profund, o sigui, el fet que tots estiguem empregnats de l’Esperit diví.»
-
Arthur M. Abell Música i inspiració
Converses amb Brahms, Strauss, Puccini, Humperdinck, Bruch i Grieg
Introduccions de Josep Maria Gregori i Cifré i Oriol Pérez i Treviño. Traducció de Josep Pelfort Gregori.
El procés creatiu és una barreja de tècnica, enteniment, força de voluntat, do de la imaginació, fantasia, determinació, desig ardent. I per molt bona que sigui l'execució, no hi haurà cap composició que perduri si no està inspirada. La inspiració, quan arriba, és d'una subtilitat i d'una finor que se sostreu a tota classificació; és un despertar, una activació de totes les facultats humanes. I el gran secret de tots els genis creadors es troba en el fet que posseeixen la força d'apropiar-se de la bellesa, la riquesa, la grandesa i l'excelsitud que hi ha a dins de la seva ànima i, alhora, de comunicar aquesta riquesa als altres.
-
José Tolentino Mendonça El petit camí de les grans preguntes
Traducció de Pere Comellas
Hi ha un moment en què entenem que les preguntes ens acosten més al sentit, a l'apertura del sentit, que no pas les respostes. Que les respostes són útils, sí, que les necessitem per continuar vivint, però que la vida transforma les respostes en preguntes. I no preguntem necessàriament perquè ens haguem equivocat o perquè considerem insuficient l'experiència que fem. La pregunta és la grafia de l'escreix amb què la vida es manifesta.
-
Marion Muller-Colard L'altre Déu
El plany, l'amenaça i la gràcia
Traducció del francès d'Adrià Pujol Cruells
Vivim sovint sota la creença d'una justícia immanent i ni tan sols en som conscients. Fruit d'aquesta creença, que té l'origen en unes relacions contractuals amb Déu, pensem: «Com que Job era bo, no podia passar-li res de terrible» o «Aquell home ja ha passat per una forta malaltia, no n'hi pot arribar una de pitjor».
-
Raül Garrigasait La ira
La ira és la manera més forta i segura de dir no. Sorgeix de la preocupació intensa per alguna cosa, d'una manera concreta d'entendre el món o de la identificació amb algú. És també la passió més vehement: és com un alçament de totes les nostres potencialitats físiques i morals.
- Notícies
-
30 de juny de 2022
20:00
Adrià Pujol Cruells parla amb Ada Castells sobre 'I si' i 'La gola' [+]
-
3 de juliol de 2022
10:00
Sant Benet i Sant Ignasi, amb M. del Mar Albajar i Xavier Melloni, a Montserrat [+]
-
5 de juliol de 2022
19:00
Natura i digitalització: utopies i distopies. Conferència de Jordi Pigem a Vilassar de Dalt. [+]
-
6 de juliol de 2022
09:15
Curs sobre judaisme, amb Jenny Read Heimerdinger, a Montserrat [+]
-
20 de juny de 2022
Les principals aportacions de Panikkar sobre l'hinduisme, a 'El Dharma de l'Índia' [+]
-
23 de maig de 2022
Fragmenta publica 'Història dels papes', una introducció de Diego Sola a «la institució vigent més antiga del món» [+]



Fragmenta ha publicat, en català i en castellà , el llibre Història dels papes , del professor Diego Sola , que viu a Canovelles. Vallès Oriental Televisió (VOTV) se n'ha fet ressò en una notícia. [+]



La teòloga protestant francesa Marion Muller-Colard , autora de L'altre Déu. El plany, l'amenaça i la gràcia , va participar a l'última sessió del curs del Club de Lectura Espiritual de la Biblioteca del Casino de Manresa dedicada al llibre. Serà el dimarts 28 de juny, a les 18h, a l'Espai Plana de l'Om ( C. del Born, Manresa ) i va ser presentada per Adelaide Baracco , que dirigeix el club. Hi va haver traducció simultània. Canal Taronja en va fer aquesta notícia. [+]



Jordi Pigem , autor de Pandèmia i postveritat , va parlar sobre el contingut d'aquest llibre amb Nacho Bañeras, de Cura Sui Cura Mundi, escola d'autoconeixement i pensament crític. [+]