L’antropòleg i jesuïta Xavier Melloni, autor del llibre Vers un temps de síntesi (Fragmenta, 2011) va parlar ahir dijous, 4 d’octubre al vespre sobre Ciència i espiritualitat en el nou paradigma de la no-dualitat“, en el marc del cicle Ciència i espiritualitat: El diàleg de l’ésser amb la natura, a l’Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona, que omplia a vessar amb les 180 persones de públic que hi van assistir.

“Ha passat el temps en que ciència i espiritualitat estaven en competició. Cada cop més es comprén que es tracta de dos accessos cognitius a la realitat complementaris. Tan els descobriments de la ciència des dels inicis del segle XX com l’obertura de l’espiritualitat més enllà dels marcs religiosos permeten i prometen una trobada fecunda, en la que la matèria i l’esperit es troben en el camp comú de la consciència: la ciència i la tecnologia en relació a la recerca espiritual i el coneixement d’un mateix”, diu el programa.

El cicle fou organitzat conjuntament per la Càtedra Lluís Santaló d’Aplicacions de la Matemàtica de la Universitat de Girona i per la Casa de Cultura de la Diputació de Girona.

Xavier Melloni

Xavier Melloni (Barcelona, 1962) és antropòleg, teòleg i fenomenòleg de la religió. Diverses immersions a l’Índia li han permès posar en contacte elements de la mística hindú amb la cristiana. Jesuïta i estudiós dels Exercicis Espirituals, té al mateix temps un ampli coneixement dels textos de les diverses religions. En la seva tasca com a acompanyant espiritual integra elements de diverses tradicions. És membre de Cristianisme i Justícia i professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat. Viu en el centre espiritual La Cova de Sant Ignasi, a Manresa. Entre les seves publicacions destaquen La mistagogía de los Ejercicios Espirituales de san Ignacio (2001), L’U en la multiplicitat (2003), Relaciones humanas y relaciones con Dios (2006), Escletxes de Realitat (Fragmenta, 2007), El Desig essencial (Fragmenta, 2009), Voces de la mística (2009), El Crist interior (2010) i Vers un temps de síntesi (Fragmenta, 2011). És assessor de la col·lecció Sagrats i Clàssics de Fragmenta.