En uns temps en què els autobusos han tornat a posar sobre la taula el tema de Déu, Fragmenta Editorial proposa una mirada “en femení” sobre la divinitat, des de la convicció (expressada per Laia de Ahumada) que “el femení és el lloc de l’experiència“. No es tracta, doncs, de tancar Déu en les fórmules emprades pels teòlegs, sinó de veure l’experiència de Déu en el quotidià que viuen les monges.

Aquesta és la contribució de Fragmenta al Dia Internacional de la Dona. A l’auditori de la Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps, 20-22, Barcelona), les monges Lucía Caram, Mireia Galobart i Teresa Losada, i la filòloga Laia de Ahumada, van debatre sobre “Déu en femení”, en una conversa moderada per Josep Cuní.

Les tres monges que van intervenir en l’acte van participar també en el llibre Monges, de Laia de Ahumada. El 19 de febrer del 2008, en la roda de premsa per presentar el llibre, Ahumada explicava: “L’objectiu primer d’aquest llibre era trencar la imatge estereotipada que es té de les monges per tal de mostrar a un públic divers, creient o no creient,  la riquesa i diversitat que viuen totes i cadascuna.” Un any més tard, es pot dir ja que Monges ha ha fet una contribució importantíssima per visibilitzar i desmitificar la vida de les monges. És el llibre més venut de Fragmenta, i el que més aparicions ha tingut en televisió, ràdio, premsa escrita, blogs i altres mitjans de comunicació.

La recerca d’Ahumada parteix, en totes les entrevistes, del «desig profund» que duu les monges a aquesta opció de vida; la tria d’entrevistades en el llibre es va basar precisament en aquest criteri: «dones que visquessin en plenitud i que, en la  història de l’encalç del seu somni, poguessin emmirallar-s’hi les persones que cerquen més enllà de l’anècdota o de l’efímera morbositat. Volia testimonis de persones entusiasmades en la recerca d’un anhel que dóna sentit a la vida.» I conscients, a més, que «el seu desig les portava més enllà de les formes».

Laia de Ahumada remarca també: “La història de les monges és una part de la història silenciada de les dones en el nostre país, on no han tingut res a dir, perquè els homes així ho han sentenciat. Si durant molt de temps les dones han restat amagades darrere els marits, o el pares, les monges ho han estat rere els capellans, els visitadors, o els murs infranquejables dels convents… Avui les veus de les dones són imparables, i com a estudiosa de la dona estic contenta d’haver obert un espai on poder mostrar tota la riquesa que porten dins. Però no voldria que es caigués en la fàcil temptació de titllar el llibre de feminista: jo el definiria com a essencialment femení, entès el femení com el lloc on es fa possible l’experiència.”